Hola Preciosa,
Vaig sentir el teu missatge però he tingut un cap de setmana complicadet. De totes formes, tot bé.
Saps, últimament estic content. No tinc cap raó en especial. Però està bé i la veritat és que tampoc la busco. Torno a escriure i he fet tres regalets d'aquells "personalitzats". També m'he comprat un equip d'Alta Fidelitat.
Em va costar molt decidir-me... però què carai! Oi que sempre ho havia volgut? Pues, com que em porto tan bé amb mí mateix, he decidit regalar-m'ho.
Llògicament, la inversió ha fet que torni a escoltar música. I la veritat és que ja feia massa temps que no disfrutava de sentir un bon cd en un bon equip.
L'altre dia estava fent neteja a l'habitació. Vaig trobar un agraïment que vaig donar a uns músics del Harlem. Crec que ja t'havia comentat la història. Vaig anar sol a un concert d'aquesta gent i abans de que acabessin els vaig entregar el que llegiràs a continuació:
Señores, ustedes son grandes.
Aquí les habla un ciudadano de a pie. Alguien que diariamente navega entre problemas, nervios y desamores. Alguien que se siente minúsculamente pequeño ante este mundo abismal. Alguien que en la música ha encontrado una vía de escape que le permite soñar con un mundo distinto, plano y finito. Un mundo bueno y cordial en el que la sonrisa y el buen hacer van por delante. Ustedes, señores, construyen este mundo para mí. Lo construyen cada vez que pongo play en el minidisc, cuando me deslizo por las Ramblas. Lo construyen de noche, en mi habitación, cuando después de la última calada me estiro en la cama y espero deseoso que vuestro arte derrote mi monotonía. Lo construyen en el metro, ayudándome a surcar miradas tristes repartidas entre caras largas. Gracias por regalarme Un univers en cada instant*. Gracias porque con ustedes, I'm going down but it's ok*
Pere
Harlem Jazz Club
Barcelona - 26-10-04 23:37 horas
* Son dos cançons d'ells. La primera és del Joan Vinyals, i la segona del Cece Gianotti.
Bé, la història és que després d'entregar-li la nota, a la mitja part, van entrar al camerino. Al cap de 5 minuts, van sortir amb el paper a la mà, em van buscar entre el públic i em van abraçar.
Bueno Princesa, aquest mail, realment, era per adjuntar-te un arxiu que he trobat al meu ordinador i que et pertany (freehand de les teves targetes)
Bé, era per això i per, com sempre, desitjar que siguis feliç.
Un petó.
P.